Cher-es ami-es,
Europe Ecologie Les Verts a pris connaissance du contenu de votre lettre ouverte aux candidats aux élections législatives. Comme lors des précédentes élections cantonales et régionales et comme lors des prochaines municipales, nos candidats aux prochaines élections législatives auront à coeur de défendre la langue et la culture catalanes pour qu’elles trouvent toute leur place en Catalogne Nord.
Trobareu adjunt la declaració i resposta d’Europe Ecologie Les Verts.
La defensa de la diversitat, el respecte i la promoció de les llengües i cultures locals, regionals i nacionals a l’interior de la República, a Europa i al mon son dins l’esperit, la tradició i els compromisos programàtics d’EELV. En conseqüència, els candidats Europe Ecologia Els Verds (EELV) a les eleccions legislatives a Catalunya Nord del mes de juny 2012 es comprometen a :
- subscriure a les legitimes reivindicacions de la Federació per a la defensa de la llengua i la cultura catalanes en cas de ser elegits.
- a portar, en tots els casos, aquestes reivindicacions als futurs diputats EELV de l’estat francès.
- a pressionar la majoria presidencial i el seu govern per que compleixin aquestes aspiracions
- a promoure a nivell local, departamental i regional la llengua i la cultura catalanes per que les institucions facin avançar concretament el català a l’ensenyament, als mèdies i en l’us public i per que multipliquin iniciatives de cooperació transfronterera.
Cordialment,
Agnès Langevine
Candidate sur la première circonscription des Pyrénées Orientales
LETTRE OUVERTE DE LA FEDERACIO
Senyora candidata, Senyor candidat,
La preservació de la diversitat lingüística i cultural és un gran repte per a la humanitat. La Declaració de la UNESCO sobre la Diversitat Cultural ho afirma solemnement.. Com les altres llengües en els altres territoris de l’Hexàgon, la llengua catalana, és una expressió de les identitats i de les cultures que permet la convivència a través dels lligams intergeneracionals que teixeix amb les realitats locals, socials, i europees al llarg de la història amb un medi natural i geogràfic.
L’idioma català és un catalitzador i la condició d’un desenvolupament harmoniós del nostre territori per als homes i les dones que hi viuen, tant si hi viuen des de sempre com si han arribat més tard i s’han afegit i participat al projecte de la col.lectivitat.
La política d’assimilació i d’aculturació dels nostres territoris conduïda durant molt temps per un govern central que ha ignorat la riquesa de la diversitat de les llengües i les cultures dels pobles de la República, ha acabat imposant una llengua i una cultura úniques. Aquesta situació no pot donar les energies que la societat necessita per sostenir-se i la priva, doncs, d’una de les seves bases.
Així, la manca de polítiques públiques i d’un estatut legal, les nostres llengües estan especialment amenaçades pel que fa a la seva transmissió i al seu desenvolupament. Una llengua que és invisible i inaudible en l’espai de la vida social i pública, no es pot transmetre normalment entre generacions.
És cert que algun tipus de reconeixement s’ha aconseguit en l’educació, en els mitjans de comunicació i la vida pública segons la tolerància o la bona voluntat mostrada per les diferents autoritats i les relacions locals de poder. Aquests avenços es deuen a l’àrdua tasca de les nostres associacions, en la presa de consciència de les nostres col·lectivitats i d’alguns dels nostres elegits i també a les capacitats que ofereix l’obertura de la descentralització democràtica. La pròpia Constitució va ser esmenada el 2008 per establir a l’article 75-1 que « les llengües regionals fan part del patrimoni de França ». No obstant això el Consell Constitucional, el maig de 2011, va trobar que aquesta disposició « no estableix ni dret ni llibertat, garantits per l a Constitució. »
Així que avui, aquest reconeixement d’una certa diversitat de França, no implica cap conseqüència jurídica i qualsevol llei que tendeixi a garantir el dret a una llengua regional caurà sota el principi de « unicitat del poble francès », o de « el francès, la llengua de la República », és a dir, una etnització de la República a favor d’una sola llengua.. Sense una reforma constitucional, la legislació de les llengües regionals només consagrarà la inferioritat de les nostres llengües i cultures i obstaculitzarà la seva expressió i el seu desenvolupament.
Avui dia, en el món, les persones anhelen la democràcia. Volen viure les seves llengües i cultures lliurement com a elements essencials de la seva identitat i el seu desenvolupament. La igualtat no és uniformitat, sinó el reconeixement de la diversitat amb els mateixos drets, en conformitat amb el principi democràtic del dret dels pobles a la lliure determinació. La República Francesa és l’últim estat d’Europa que es nega a reconèixer el dret efectiu de les diverses llengües dels seus territoris. Ja és hora que França integri els principis democràtics fonamentals comuns a tots els països europeus, en lloc de tancar-se dins una excepció francesa monolingüe seriosament perjudicial per a la vitalitat de la seva gent en una societat que volem multilingüe i oberta al mó ;n.
Per la República, respectuosa de les seves llengües regionals Per això li demanem que, en conformitat amb els principis fonamentals dels drets humans, es comprometi a establir dins de la República el reconeixement d’aquesta diversitat cultural i lingüística com un principi de dret, i per tant:
- 1) modificar la Constitució per declarar que la República, juntament amb el francès, reconeix, protegeix i promou la diversitat de les llengües dels seus territoris i els drets dels seus usuaris.
- 2) ratificar la Carta de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa, que és la referència democràtica comuna per a tots els països europeus.
- 3) l’establiment d’una llei marc per adoptar per a cada llengua regional, per tant el català, el marc jurídic, regulatori i contractual, fins al cooficial, en consulta amb les autoritats locals i organitzacions de la societat civil, per garantir la sostenibilitat i el desenvolupament de les llengües regionals o territorials.
Molt atentament.
La Federació d’Entitats
La Federació és membre del Col·lectiu 31 de març de 2012.
El Col·lectiu 31 de març de 2012 va organitzar, a través dels seus membres (Kevre Breizh,
Euskal Konfederazioa, la Federació, Corsu Parlemu, Col·lectiu d’Alsàcia-Mosela, Col·lectius
d’Occitània, …) en totes les regions amb una llengua « regional », manifestacions agrupant
desenes de milers de persones.
La Federació també és membre d’EBLUL-France, membre de la Xarxa Europea per la igualtat de les llengües.
La Federació agrupa els actors de la societat civil que treballen per al desenvolupament del català a Catalunya Nord.
Siti del Cercle Alfons Mias
La Federació
Membre del Col·lectiu del 31 de març de 2012
23 carrer del Liceu
66000 Perpinyà
